(10387) Bepicolombo
(10387) Bepicolombo és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides, descobert el 18 d'octubre de 1996 per Piero Sicoli i el també astrònom Francesco Manxola des de l'Observatori Astronòmic de Sormano, Sormano, Itàlia.[5]
 (10387) Bepicolombo | |
|---|---|
| Designació provisional | 1990 FT2, 1996 UQ  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Piero Sicoli[1] Francesco Manca[1] |
| Data de descobriment | 18 octubre 1996[2] , Observatori Astronòmic Sormano[2] |
| Epònim | Giuseppe Colombo |
| Cos pare | Sol |
| Època | 13 de setembre de 2023 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,118 ua[3] 3,12191 ua[4] |
| Periàpside | 2,25198 ua (arg (ω): 326,9018)[3] 2,2473 ua (arg (ω): 326,9018)[4] |
| Semieix major a | 2,68513 ua[3] i 2,68461 ua[4] |
| Excentricitat e | 0,16 0,16131[3] 0,16289[4] |
| Període orbital P | 4,4 a[3] i 1.606,64 d[4] |
| Anomalia mitjana M | 78,65729 °[3] 77,11313 °[4] |
| Inclinació i | 12,66392 °[3] 12,66102 °[4] |
| Longitud del node ascendent Ω | 0,77616 °[3] i 0,73766 °[4] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud absoluta | 13,5[3] 13,7[2] |
| Magnitud aparent (V) | 18,05 |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20010387 |
1996 UQ 1990 FT2 | |
| Sèrie | |
| « (10386) Romulus • (10388) Zhuguangya » | |
Designació i nom
Designat provisionalment com 1996 UQ. Va ser anomenat Bepicolombo en honor del matemàtic italià Giuseppe Colombo de la Universitat de Pàdua, que va fer contribucions fonamentals a la teoria de les ressonàncies, en particular pel que fa als buits de Kirkwood i la rotació de Mercuri.
Característiques orbitals
Bepicolombo està situat a una distància mitjana del Sol de 2,686 ua, i pot allunyar-se fins a 3,120 ua i acostar-se fins a 2,253 ua. La seva excentricitat és 0,161 i la inclinació orbital 12,67 graus. Empra 1608 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[6]
Característiques físiques
La magnitud absoluta de Bepicolombo és 13,5.