Ángel de Andrés López
Ángel de Andrés López (Madrid, 23 d'octubre de 1951-Miraflores de la Sierra, Madrid, 3 de maig de 2016)[1] va ser un actor espanyol, nebot del també actor Ángel d'Andrés Miquel (conegut com Ángel de Andrés).[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1951 Madrid |
| Mort | 4 maig 2016 (64 anys) Miraflores de la Sierra (Comunitat de Madrid) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Activitat | 1983 – 2016 |
  | |
Biografia
Sent nen va aparèixer en televisió al costat del seu oncle[3] qui li va transmetre l'afició per la interpretació.[4]
| « | "o vaig entrar en el món de la faràndula amb 4 anys en una pel·lícula del meu oncle. La meva família era de la burgesia i no volien que fora actor, llavors em van fer estudiar, és clar" | » |
| — Ángel de Andrés López (Diari El Mundo, 2016) [1] | ||
Es va llicenciar en Dret, però no va arribar a exercir l'advocacia i es va unir al grup teatral Tábano.[5] Els seus anys al teatre independent anticipen la crida de Pedro Almodóvar per interpretar al marit de Carmen Maura a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984) i un petit paper com a policía a Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988).
| « | "(Pedro Almodóvar) Em va cridar per a fer una altra pel·lícula en la qual Santiago Ramos i jo anàvem a fer de pare i fill, però jo estava fent teatre, al final la van fer Fernando Guillén i el seu fill. Sé que ell es va enfadar però no el vaig poder convèncer que era una qüestió d'honor, jo almenys soc així, quan dono la meva paraula i la meva mà és com si fos una signatura" | » |
| — Ángel de Andrés López (Diario El Mundo, 2016) [2] | ||
Al cinema va desenvolupar una activa carrera rodant a les ordres de Jaime Chávarri (Las cosas del querer), Ricardo Franco (¡Oh, cielos!), Carlos Saura (Taxi), Pilar Miró (El perro del hortelano i Tu nombre envenena mis sueños), Gerardo Vera (La Celestina), Joaquín Oristrell (¿De qué se ríen las mujeres?), Álex de la Iglesia (800 balas) i José Corbacho i Juan Cruz (Tapes).[6]
La seva participació en sèries de televisió que aplega èxits d'audiència li van reportar una notable popularitat, fonamentalment gràcies a Manos a la obra i la seva seqüela, Manolo y Benito Corporeision, encarnant el sru personatge Manolo Jumilla Pandero.[7] També va participst en altres sèries com Platos rotos, Lorca, muerte de un poeta, Villarriba y Villabajo, Diez en Ibiza, Pelotas i Carlos, Rey Emperador el seu últim treball a televisió.[8]
| « | "Soc un actor molt eclèctic i he anat aprenent de tot arreu. Sempre m'ha agradat estudiar molts estils d'interpretació, que és una cosa que jo introduiria en totes les escoles d'actors i que en aquest país no es fa." | » |
| — Ángel de Andrés López (2010) [3] | ||
Ángel d'Andrés va morir inesperadament d'un infart agut de miocardi la nit del 3 de maig de 2016 a l'edat de 64 anys en el seu domicili de Miraflores de la Sierra. L'actor es trobava només en el moment de sofrir l'atac i va ser un dels seus fills el que va trobar el cos sense vida del seu pare, "assegut en la butaca preferida de la seva casa".[9] Va ser incinerat en el Tanatori de Galapagar (Madrid)..[10]
Filmografia
Televisió
- Carlos, Rey Emperador (La 1, 2015)
- Cuéntame cómo pasó (La 1, 2015)
- Pelotas (La 1, 2009-2010)
- El comisario (Telecinco, 2008)
- Manolo y Benito Corporeision (Antena 3, 2006-2007)
- Manos a la obra (Antena 3, 1998-2001)
- Pase sin llamar (Cajón desastre, TVE; 1988-1991)
Teatre
- Wilt (2012)[11]
- La loca carrera del árbitro (1985, actor i director)
- Kabarett para tiempos de crisis (1984)[12]
- Aquí no paga nadie (1983)
- Muerte accidental de un anarquista (1978)
Cinema
- El kaserón (Pau Martínez, 2008)
- Sexykiller, morirás por ella (Miguel Martí, 2008)
- Las locuras de Don Quijote (Rafael Alcázar, 2006)
- Desde que amanece apetece (Antonio del Real, 2006)
- Teresa: el cuerpo de Cristo (Ray Loriga, 2006)
- Tapes (José Corbacho i Juan Cruz, 2005)
- Tiovivo c. 1950 (José Luis Garci, 2004)
- Platillos volantes (Óscar Aibar, 2003)
- 800 balas (Álex de la Iglesia, 2002)
- 99.9 (Agustí Villaronga, 1998)
- ¿De qué se ríen las mujeres? (Joaquín Oristrell, 1997)
- En brazos de la mujer madura (Manuel Lombardero, 1997)
- Tu nombre envenena mis sueños (Pilar Miró, 1997)
- Taxi (Carlos Saura, 1996)
- El perro del hortelano (Pilar Miró, 1996)
- La Celestina (Gerardo Vera, 1996)
- Corsarios del chip (Rafael Alcázar, 1996)
- ¡Oh, cielos! (Ricardo Franco, 1995)
- Antártida (Manuel Huerga, 1995)
- Ciénaga (José Ángel Bohollo, 1993)
- Martes de Carnaval (Fernando Bauluz i Pedro Carvajal, 1991)
- Las cosas del querer (Jaime Chávarri, 1989)
- Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988)
- Baton Rouge (Rafael Monleón, 1988)
- No hagas planes con Marga (Rafael Alcázar, 1988)
- Manuel y Clemente (Javier Palmero, 1986)
- Luces de bohemia (Miguel Ángel Díez, 1985)
- ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (Pedro Almodóvar, 1984)
- Las autonosuyas (Rafael Gil, 1983)
Candidatures
| Any | Premi | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1988 | Premis Goya | Millor Actor De Repartiment | Baton Rouge (pel·lícula) | Candidat |
| 2006 | IV Premis Barcelona de Cinema | Millor Actor | Tapes | Candidat |