Àrea natural d'especial interès

Una àrea natural d'especial interès^[1] (ANEI) és una figura de protecció de la naturalesa inferior a la de parc natural. Aquesta figura de protecció implica una restricció dels usos que se'n poden fer, com agricultura intensiva, construccions, etc. És la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, la que declara 47 ANEIs a Mallorca, 19 a Menorca, 10 a Eivissa i 8 a Formentera. En principi, no és una llei de protecció de la naturalesa stricto sensu, com ho podria ser la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, sinó més aviat una norma de protecció territorial i urbanística, que estableix un determinat règim per a aquestes ANEIs. És a dir, com a sistema per a conservar i protegir els valors paisatgístics i ecològics d'un determinat espai, la LEN usa el sistema de limitar o regular les condicions d'ordenació urbanística. El règim urbanístic dels terrenys inclosos en una àrea natural d'especial interès o en una àrea rural d'interès paisatgístic serà el següent:

1. El sòl queda classificat com a no urbanitzable d'especial protecció.
2. Les limitacions que estableix l'article 86.1 de la Ley de régimen del suelo y ordenación urbana per a la realització de construccions i instal·lacions en sòl no urbanitzable quedaran sotmeses a les restriccions específiques que fixa la present Llei, ni a aquelles que lesionin els seus valors ecològics o paisatgístics.