Àguila marcenca
L'àguila marcenca[1] (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc[2] al País Valencià,[3] és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae)[4][5] amb un cap arrodonit que recorda el duc. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Circaetus gallicus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 136 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 177 cm |
| Nombre de cries | 1 |
| Període d'incubació de l'ou | 46 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22734216 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Circaetus |
| Espècie | Circaetus gallicus Gmelin, 1788 |
| Tipus taxonòmic | Circaetus |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc). | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
- Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
- El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.[7]
- Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
- Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
- Ulls de color groc molt viu.
- Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
- Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.
Subespècies
- Circaetus gallicus ferox
- Circaetus gallicus gallicus
- Circaetus gallicus heptneri
- Circaetus gallicus hypoleucos
Reproducció
Niu en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.
Alimentació
Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.
Distribució geogràfica
N'hi ha a la península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.[6]
Costums
- Els exemplars presents als Països Catalans són de caràcter estival i tornen al país al març (d'ací el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurçons surten del repòs hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de verí molt potent.[8] Emigra a l'Àfrica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.
- Les poblacions asiàtiques són sedentàries.
- És un ocell silenciós fora del temps de reproducció.
Conservació
Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.[9]
Observacions
Pot arribar a viure 17 anys.
Referències
Enllaços externs
- L'àliga marcenca a Portugal. (portuguès)
- African Bird Image Database. (anglès)
- BirdFacts. (anglès)
- Enregistraments sonors (anglès)
- L'àliga marcenca a Catalunya
- Taxonomicon (anglès)