¡Se armó el belén!
¡Se armó el belén! és una pel·lícula espanyola dirigida i escrita per José Luis Sáenz de Heredia, estrenada el 23 de març de 1970.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Luis Sáenz de Heredia  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Enrique Alarcón |
| Producció | Andrés Velasco (es)  |
| Dissenyador de producció | Enrique Alarcón |
| Guió | José Luis Sáenz de Heredia i Rafael J. Salvia |
| Música | Ángel Arteaga |
| Fotografia | Michel Kelber |
| Muntatge | Antonio Ramírez de Loaysa |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 23 març 1970 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Madrid |
    | |
Sinopsi
Es tracta d'una pel·lícula coral d'humor absurd comandada per un sacerdot de barri[2] que ven tot a la seva església per a modernitzar-se, amb un guió replet de situacions d'humor, basades en la dificultat d'un capellà per a atreure a la gent i la idea d'aconseguir-lo a través de la representació d'un Betlem vivent.[3]
Rodatge
El rodatge de la pel·lícula va tenir com a antecedent la clausura uns anys abans del Concili Vaticà II en 1965.[2] Els plans exteriors es van rodar a Madrid i els interiors als Estudios Roma, també a Madrid.[4] El personatge de Martínez Soria ha estat descrit com a «entranyable».[4]
Repartiment
El repartiment està format per:[5]
- Paco Martínez Soria, com Don Mariano.
- Germán Cobos, com don José.
- Irán Eory, com Cari.
- Julia Caba Alba, com Doña Joaquina.
- Manuel Alexandre, com Leandro.
- Angel de Andrés, com arquitecte-decorador.
- Francisco Guijar, com Andrés.
- Rosa Fontana, com Maruja.
- José Sepúlveda, com amo de magatzem
- Carmen Martínez Sierra, com Doña Lupe.
- Antonio del Real, com espectador.
- Erasmo Pascual, com Marcelino.
- Marisa Porcel, com senyora.
- Juan Manuel Chiapella, com home raonable.
- Fernando Nogueras, com pare Ramírez.
- Valentín Tornos, com Genaro.
- Rafael López Somoza, com Sebas.
- Jesús Guzmán, com Agustín.
- Javier Loyola, com Emilio.
Premis
Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1969 va guanyar el premi al millor equip artístic.[6]
Referències
Bibliografia
- Huerta Floriano, Miguel Ángel «La creación de discurso ideológico en el cine popular del tardofranquismo (1966-1975): el ‘ciclo Paco Martínez Soria’». Comunicación y Sociedad, XXV, 1, 2012, pàg. 289-311. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 12 novembre 2020].
Enllaços externs
