Vocal abierta

Ver tamién: IPA, Consonantes
EditarAnterior-Central-Posterior
Pesllada
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ
ɐ
a • ɶ
ɑ • ɒ
Semipesllada
Media pesllada
Media
Media abierta
Semiabierta
Abierta
Au los símbolos apaecen en parexes,
el de mandrecha representa una vocal redondeada.

Una vocal abierta (modernamente prefierse la denominación vocal baxa), en fonética, ye un tipu de soníu vocálicu usáu en delles llingües, que la so carauterística definitoria ye que la llingua ta na parte inferior de la boca, na so posición más baxa. Les vocales abiertes identificaes nel alfabetu fonéticu internacional son:

  • Vocal abierta anterior non arrondada [a]
  • Vocal abierta anterior arrondada [ɶ]
  • Vocal abierta central non arrondada [ä]
  • Vocal abierta posterior non arrondada [ɑ]
  • Vocal abierta posterior arrondada [ɒ]

Les vocales fonéticamente abiertes apaecen en práuticamente toles llingües del mundu (una esceición ye'l arapaho).

Nel contestu de la fonoloxía de cualquier llingua, una vocal abierta ye cualesquier vocal más abierta qu'una vocal media (o en llingua con namái dos niveles d'abertura distintivos, una vocal non zarrada). Una vocal fonolóxicamente abierta nun tien porqué ser fonéticamente abierta (asina les semiabiertas [ɛ, œ, ɜ, ɞ, ʌ, ɔ] nel contestu fonolóxicu clasifíquense como "abiertes").

Ver tamién