Sagittaria sagittifolia
Sagittaria sagittifolia, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les alismatacees. Ye nativa de les güelgues nes rexones templaes d'Eurasia, y en Gran Bretaña ye la única especie nativa de Sagittaria.
Sagittaria sagittifolia ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
(ensin clasif.): | Monocots | |
Orde: | Alismatales | |
Familia: | Alismataceae | |
Xéneru: | Sagittaria | |
Especie: | S. sagittifolia L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/SagittariaSagittifoliaLeaves.jpg/220px-SagittariaSagittifoliaLeaves.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/485_Sagittaria_sagittifolia.jpg/220px-485_Sagittaria_sagittifolia.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Sagittaria_sagittifolia_lezczok_001.jpg/220px-Sagittaria_sagittifolia_lezczok_001.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Tachi_Omodaka_inverted.png/220px-Tachi_Omodaka_inverted.png)
Descripción
Ye una planta perenne yerbácea que crez na agua hasta los 10-50 cm de fondura. Les fueyes sobre l'agua tienen forma de flecha, la llámina de la fueya ye de 15-25 cm de llargu y 10-22 cm, sobre un pecíolullargu que sostién la fueya hasta 45 cm percima del nivel de l'agua. La planta tamién tien estreches fueyes lliniales somorguiaes, d'hasta 80 cm de llargu y 2 cm d'anchu. Les flores son 2-2.5 cm d'anchu, con trés sépalos y tres pétalos pequeños blanques y numberosos estames de color púrpura.
Cultivu y usos
Tien un tubérculu que ye comestible. En Xapón, conozse como cigu ( Xaponés : 沢瀉, 澤瀉,面高 ; katakana:オムダカ, lliteralmente "fungos benevolentes"), y el so tubérculu consúmese sobremanera nel Añu Nuevu Chinu. Tien un sabor nidio, con una testura d'almidón, similar a una pataca crujiente, inclusive cuando se cocinen.
Restos de Sagittaria sagittifolia atopáronse nel llugares del paleolíticu / mesolíticu en Calowanie en Polonia.[1]
Siete nuevos diterpenoides y un nuevu diterpeno labdano fueron apocayá (2006) purificáu de la planta melecinal china, Sagittaria sagittifolia (Alismaceae). Cuatro d'estos compuestos (Sagittine A-D) amosaron actividá antibacteriana contra Streptococcus mutans y Actinomyces naeslundii ente qu'otru ( Sagittine Y ) namái foi activa contra A. naeslundii (MIC = 62,5 mg ml-1). Apocayá, el mesmu grupu identificó cinco diterpenos nuevos en Sagittaria pygmaea . Nengún d'estos amuesen actividá contra A. actinomycetemcomitans , ente que cuatro de los otros yeren actives contra A. viscosus y trés yeren activos contra S. mutans , de los cualos el 18-ß-D-3 ', 6'-diacetoxyglucopyranosyl-ent-kaur-16-eno foi'l más activu.[2]
Taxonomía
Sagittaria sagittifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 993. 1753.[3]
Sagittaria: nome xenéricu que se deriva del latin y significa "flecha", n'alusión a la forma de les sos fueyes.[4]
sagittifolia: epítetu llatín que significa "con fueyes en forma de flecha".[5]
- Alisma sagittaria Stokes
- Sagitta aquatica (Lam.) St.-Lag.
- Sagitta major Scop.
- Sagitta palustris Bubani
- Sagittaria acuminata Sm.
- Sagittaria aquatica Lam.
- Sagittaria bulbosa (Poir.) Donn
- Sagittaria gigantea H.Vilm.
- Sagittaria heterophylla Schreb.
- Sagittaria lancifolia H.Vilm.
- Sagittaria minor Mill.
- Sagittaria monoeca Gilib.
- Sagittaria tenuior Gand.
- Sagittaria vulgaris Gueldenst.
- Vallisneria bulbosa Poir.[6]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Sagittaria sagittifolia
.