Ròtova

Ròtova ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Safor.

Ròtova
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidáconceyu d'España
Alcalde de Rótova (es) TraducirJordi Puig Muñoz
Nome oficialRòtova (ca)[1]
Nome llocalRòtova (ca)
Códigu postal46725
Xeografía
Coordenaes38°55′57″N 0°15′29″W / 38.9326°N 0.2581°O / 38.9326; -0.2581
Ròtova alcuéntrase n'España
Ròtova
Ròtova
Ròtova (España)
Superficie7.5 km²
Altitú74 m
Llenda conAdor, Alfahuir, Almiserà, Llutxent y Palma de Gandía
Demografía
Población1292 hab. (2023)
- 677 homes (2019)

- 617 muyeres (2019)
Porcentaxe100% de Safor
0.05% de provincia de Valencia
0.03% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá172,27 hab/km²
rotova.es
Cambiar los datos en Wikidata
Ilesia de San Bartolomé
Palaciu de los Condes de Ròtova

Toponimia

El topónimu deriva del árabe رتبة (rutba) «llugar de cobru d'impuestos pol ganáu».[2]

Xeografía

Asitiáu na zona meridional de la provincia de Valencia. El relieve presenta dos partes bien estremaes: la parte sureste ta ocupada por una llanura aluvial constituyida polos arrastres del ríu Vernisa y el so afluente pela derecha'l ribayu de la Paga, que se xune al d'Alfauir poco primero de algamar al Vernisa. Esta ye la zona ocupada polos cultivos de regadío, especialmente naranxales. Dende'l mesmu cursu del ríu Vernisa escontra'l noroeste'l terrén faise más eleváu y montascosu. El mayor altor ta nel cuetu de l'Agua (Aigua) (590 m.), siguíu pol Altu de les Águiles (Alt de les Àguiles) (581 m.) y l'Altu de la Fuente Blanca (Alt de la Font Blanca) (557 m.), toos nel estremu noroeste. Próximos a la población tán los cuetos del Castell y el de la Planicie. Ente'l cuetu d'Agua (Aigua) y l'Altu de les Águiles (Alt de les Àguiles) naz la Fonte dels Llibrells, que más tarde da orixe al ribayu dels Garrofers, que cuerre por toa la parte norte hasta desaguar nel Vernisa ente Ròtova y el Monesteriu de San Jerónimo de Cotalba.

El clima ye mediterraneu.

Dende Valencia aportar a esta llocalidá, per carretera, al traviés de la N-332 pa enllazar cola CV-686 y rematar na CV-60.

Llocalidaes estremeres

El términu municipal de Ròtova parte coles siguientes llocalidaes:Ador, Alfauir, Almiserat, Llutxent y Palma de Gandia, toes elles de la provincia de Valencia).

Historia

El desenvolvimientu históricu de Ròtova foi casi paralelu a la vida del Monesteriu de San Jerónimo de Cotalba, asitiáu al nordeste y fora yá del términu.

Alministración

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
LlexislaturaNomePartíu
1979-1983Heliodoro Faus Pérez
Francisco Polop Bolufer (dende 13/03/82)
Independent
UCD
1983-1987Francisco Polop BoluferUCD
1987-1991Santiago FausPP
1991-1995Santiago FausPP
1995-1999Joaquín SaneugenioPP
1999-2003Antonio García SerraPP
2003-2007Antonio García SerraPP
2007-2011Antonio García SerraPP
2011-2015Antonio García SerraPP
2015-2019Antonio García SerraPP
2019-2023n/dn/d
2023-n/dn/d

Demografía

Evolución demográfica[3]
19901992199419961998200020022004200620082011
1.3791.2761.3421.3451.3311.2951.2541.2771.2851.3411.324

Economía

La so economía fuelga na recueya y esportación de naranxes. El cultivu ocupar nel so mayor parte'l regadío. Dientro del secanu cultívense olivares y algarrobos.

La riqueza ganadera ocupar el ganáu vacuno y les pites partíes ente granxes avícoles.

Monumentos

  • Ilesia Parroquial. Ta dedicada a San Bartolomé Apóstol y la so capiya de la comunión foi añadida en 1901.
  • Palaciu de los condes de Ròtova. Casa señorial na que vemos l'escudu nobiliariu y una gran columna xunto a una orixinal escalera imperial de piedra calcaria.
  • Monesteriu de San Jerónimo de Cotalba. Esti monesteriu d'estilu góticu-renacentista fundáu por Alfonso d'Aragón el Viejo en 1388, atopar a solu 1 km del nucleu urbanu de Ròtova.
  • Ruta de los Monesterios de Valencia. Ròtova atópase enclavada dientro del itinerariu d'esta ruta monumental y cultural inaugurada en 2008, qu'escurre pola llocalidá, visita ineludible de la cual, ye l'hestóricu Monesteriu de San Jerónimo de Cotalba.
  • El Castiellu de Borró ye una fortaleza d'orixe musulmán, ye bien d'interés cultural con rexistru ministerial R-I-51-0010922 de 5 de payares de 2002.

Fiestes llocales

  • San Antonio Abá. Celébrase'l 17 de xineru cola tradicional foguera y la bendición de los animales.
  • La Candelaria. 2 de febreru.
  • San Matías (Sant Macià). Celébrase l'últimu fin de selmana de febreru con un tradicional "porrat" y mercáu medieval.
  • Fiestes de moros y cristianos (Primer fin de selmana d'agostu)
  • Fiestes Mayores. Les fiestes patronales son el primer fin de selmana de setiembre, empiecen vienres y terminen llunes. El primer día n'honor a la Virxe de la Salú (la patrona del conceyu), el segundu día n'honor a la Divina Aurora, el terceru día n'honor al Cristu de la Fe y el cuartu día n'honor a San Bartolomé Apóstol (el patrón del conceyu).

Gastronomía

  • Arroces. Paella, arroz al fornu (con xudíes
    La Rotovense Musical
    seques y nabos, arroz con tiez...), arroz de cuaresma, ente otros.
  • Coques de maíz. Feches con farina de maíz y trigu y rellenes d'anchoes, güevu duru, atún..., o bien con una sardina asada.
  • Dulces. Rollos de güevu, empanadillas de boniato y almendra, de pelo d'ánxel, rollitos d'aguardiente, los carquiñoles, los mantecados, los bizcuechos, los mostachones, etc.

Bibliografía

  • Paco Tortosa. Ròtova. Itineraris pel patrimoniu cultural, ambiental i paisatgístic.Ròtova. Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 978-84-606-4151-3
  • Jesús Eduard Alonso. Ròtova : La Safor. València, Academia de la Llengua Valenciana, 1988. ISBN 84-482-4180-0
  • Jesús Eduard Alonso López. Història de la Safor. Simat de la Valldigna, Edicions La Xara, 1998. ISBN 84-921645-7-3

Referencies

Enllaces esternos