Nasir al-Din al-Tusi
Abu Jafar Muhammad Ibn Muhammad Ibn al-Hasan Nasir al-Din al-Tusi (18 de febreru de 1201, Tus (Irán) – 26 de xunu de 1274, Kadhimiya), conocíu como Nasir al-Din al-Tusi, foi un científicu persa xiín. Nació en Tus, Jorasán (entós Persia y na actualidá Irán). Ye conocíu como filósofu, matemáticu, astrónomu, teólogu, médicu y considérase un escritor bien prolíficu. El so nome ta eternizáu na denominación d'un cráter de 60 km de diámetru na Lluna.
Nasir al-Din al-Tusi![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu | Tus (Irán)[1], 18 de febreru de 1201[2] |
Nacionalidá | Imperio jorezmita Estado ismailí nizarí califatu abasín Ilkanatu (1256 - |
Residencia | Tus (Irán) Mosul Kuhistán (es) ![]() Maymun-Diz (es) ![]() Alamut (es) ![]() Bagdag |
Llingua materna | persa |
Muerte | Kadhimiya[2], 26 de xunu de 1274[2] (73 años) |
Sepultura | Mezquita Al-Kadhimiya (es) ![]() |
Estudios | |
Direutor de tesis de | Qutb al-Din al-Shirazi Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī Al-Hilli (es) ![]() |
Llingües falaes | persa[3] árabe[3] Lenguas túrquicas suroccidentales (es) ![]() |
Alumnu de | Kamal al-Din bin Younis |
Profesor de | Abd al-Karim Ibn Tawus Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī Qutb al-Din al-Shirazi Al-Hilli (es) ![]() Ibn al-Fuwati Shams al‐Dīn al‐Bukhārī (en) ![]() Q5727970 ![]() |
Oficiu | astrónomu, matemáticu, filósofu, astrólogu, polímata, arquiteutu, médicu, da'i (en) ![]() ![]() |
Emplegadores | Alamut Library (en) ![]() Observatorio de Maraghe (es) ![]() |
Trabayos destacaos | Tablas iljaníes (es) ![]() Akhlaq-i Nasiri (en) ![]() Sharh al-isharat (en) ![]() Tajrīd al-Iʿtiqād (en) ![]() acople Tusi (es) ![]() Sayr wa Suluk (en) ![]() |
Influyencies | Avicena, Fakhr al-Din al-Razi y Mu'ayyad al-Din al-'Urdi |
Movimientu | Avicennism (en) ![]() |
Serviciu militar | |
Lluchó en | campaña mongola contra los nizaríes (es) ![]() batalla de Bagdad (1258) (es) ![]() |
Creencies | |
Relixón | xiísmu[4] |
![]() |
Trabayu
Matemátiques
Ye quiciabes el primer matemáticu de l'antigüedá en tratar la Trigonometría como una disciplina o caña separada del tueru de les matemátiques y asina s'esprende na so Tratáu sobre los cuadriláteros foi'l primeru en numberar la llista de los seis casos distintos d'ángulu rectu nun triángulu esféricu (trigonometría esférica). Los sos trabayos en trigonometría lleváronlu a ser el primer astrónomu oriental en tener una visión clara de la trigonometría plano y esférico.
Astronomía
Inventó una téunica xeométrica denominada acople Tusi qu'ayuda a la solución cinemática del movimientu linear como suma de dos movimientos circulares. Al-Tusi calculó'l valor de 51’ pa la precesión de los equinoccios y fixo enormes aportaciones a la construcción y usu de dellos preseos astronómicos incluyendo los astrolabios y los cuadrantes solares.
Tusi ellaboró tables bien precises sobre los movimientos planetarios y afigurar nel so llibru Zij-i ilkhani (les tables iljánicas). Estos llibros conteníen posiciones en formatu tabular coles posiciones de los planetes y el nome de les estrelles. El sistema planetariu propuestu por él foi'l más avanzáu de la dómina y foi usáu extensivamente hasta'l advenimiento del modelu heliocéntricu en tiempos de Copérnico. Ente los periodos de Ptolomeo y Copérnico considerar a al-Tusi como'l científicu más eminente nel campu de la observación astronómica.
El famosu observatoriu astronómicu d'en Maragué (al norte d'Irán) construyir pa desenvolver el trabayu d'esti científicu.
Referencies
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Nasir al-Din al-Tusi
.