El términu "Magán" paez derivase d'un antropónimo a raigañu del afayu de delles inscripciones llatines.[2] Palombar propón el raigañu Mac- que se derivaría de *mak-, 'crecer', presente en llegües celtes, griegu, llatín y xermánicu.[3]
El nome de Magán, ye d'orixe Iranín. Na actual situación de la villa, atopábase un castiellu de caballeros-sacerdotes sufies denomináu "Magán" (podríamos dicir equivalentes a los monxos caballeros templarios). Esti castiellu foi conquistáu poles tropes de García Ibáñez, que proveniente de los montes ástur-lleoneses, xunir a les tropes d'Alfonsu VI en tomar de Toledo. García Ibáñez recibió'l so mayoralgu col nome de Magán (testos históricos consultaos na Biblioteca Nacional pol autor d'estes llinies: Julio Ignacio Magán).
Historia
D'orixe romanu, tendría gran importancia mientres el medievu pola so cercanía a Toledo.
De los tiempos de la dominación musulmana queden, al norte de la llocalidá, les ruines d'una fortaleza que paez ser árabe, y nun cuetu, al este, los restos d'un castiellu de la mesma dómina. Tres el fracasu de los almorávides na conquista de Toledo en 1114, Magán y otres llocalidaes vecines sufrieron les represalies d'estos exércitos.
Nel sieglu XIII dalgunes de les tierres del conceyu fueron donaes a la Orde de Monfrag, dempués fundida na de Calatrava.
A mediaos del sieglu XIX tenía 200 cases y el presupuestu municipal xubía a 12.000 reales de los cualos 7.000 yeren pa pagar al médicu y 1.600 al secretariu.[4]
NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.
Gráfica d'evolución demográfica de Magán ente 1900 y 2014
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia
Monumentos
Ilesia de Santa MarinaIlesia parroquial de Santa Marina, d'estilu mudéxar-renacentista del sieglu XVI. Planta de tres naves sobre ocho columnes de piedra.[5]
Fiestes
Últimu fin de selmana de xunetu: Virxe del Carmen.
18 de xunetu: Santa Marina.
Penúltimu fin de selmana d'agostu. Purísima Concepción.