Gelderland

provincia los Países Baxos

Gelderland (en baxu saxón: Gelderlaand; Tocante a esti soníu [ˈɣɛldərˌlɑnt] en neerlandés actual: Gelderland, d'antiguo Gelre) ye una de les dolce provincies que conformen el Reinu de los Países Baxos. Al igual que les demás provincies, ta gobernada por un comisionado o comisariu designáu pol monarca y una cámara llexislativa escoyida por aciu sufraxu universal. La capital ye Arnhem. Parte coles provincies d'Overijssel, Utrecht, Holanda Meridional, Brabante Septentrional, Limburgu y l'Estáu federáu alemán de Renania del Norte-Westfalia.

Gelderland
flag of Gelderland (en) Traducircoat of arms of Gelderland (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
PaísBandera de Países Baxos Países Baxos
ISO 3166-2NL-GE
Tipu d'entidáprovincia de los Países Baxos
CapitalArnhem
King's Commissioner of Gelderland (en) TraducirJohn Berends (Llamada Demócrata Cristiana (es) Traducir)
Nome llocalGelderland (nl)
División
Xeografía
Coordenaes52°04′59″N 5°55′01″E / 52.083°N 5.917°E / 52.083; 5.917
Superficie5136.51 km²
Llenda conFlevoland, Overijssel, Renania del Norte-Westfalia, Brabant Septentrional, Limburg, Utrecht y Holanda Meridional
Puntu más altuSignaal Imbosch (en) Traducir
Demografía
Población2 019 692 hab. (31 avientu 2013)
Densidá393,2 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
gelderland.nl
Cambiar los datos en Wikidata

La provincia ta travesada pel Rin y los sos dos cañes, Waal y IJssel. El puntu más alto atópase na llomba llamada Signaal Imbosch (109,9 m) en Veluwe.En 1944, mientres la Segunda Guerra Mundial, tuvo llugar en Gelderland la Operación Market Garden. Combatir nes pontes del ríu Waal, ente Arnhem y Nijmegen.

Población

Lo mayores conceyos n'atención a la población yeren en 2011:[1]

ConceyuHabitantes
1.Nijmegen165.540
2.Apeldoorn156.355
3.Arnhem150.354
4.Ede110.020
5.Doetinchem56.100
6.Barneveld53.156
7.Zutphen47.112
8.Overbetuwe46.003
9.Lingewaard45.689
10.Berkelland44.941

Conceyos

Gelderland ta estremáu en 53 conceyos.

  • Aalten
  • Apeldoorn
  • Arnhem
  • Barneveld
  • Berg en Dal
  • Berkelland
  • Beuningen
  • Bronckhorst
  • Brummen
  • Buren
  • Culemborg
  • Doesburg
  • Doetinchem
  • Druten
  • Duiven
  • Ede
  • Elburg
  • Epe
  • Ermelo
  • Geldermalsen
  • Harderwijk
  • Hattem
  • Heerde
  • Heumen
  • Lingewaal
  • Lingewaard
  • Lochem
  • Maasdriel
  • Montferland
  • Neder-Betuwe
  • Neerijnen
  • Nijkerk
  • Nijmegen
  • Nunspeet
  • Oldebroek
  • Oost Gelre
  • Oude IJsselstreek
  • Overbetuwe
  • Putten
  • Renkum
  • Rheden
  • Rozendaal
  • Scherpenzeel
  • Tiel
  • Voorst
  • Wageningen
  • West Maas en Waal
  • Westervoort
  • Wijchen
  • Winterswijk
  • Zaltbommel
  • Zevenaar
  • Zutphen

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos