Digitalis grandiflora

especie de planta

Dixital de grandes flores ye una especie botánica perteneciente a la familia Plantaginaceae.

Digitalis grandiflora
Clasificación científica
Reinu:Plantae
División:Magnoliophyta
Clas:Magnoliopsida
Orde:Lamiales
Familia:Plantaginaceae
Xéneru:Digitalis
Especie:Digitalis grandiflora
Mill.
Consultes
Royal Botanic Gardens, KewRoyal Botanic Gardens, Kew
World Flora OnlineWorld Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración de Ferdinand Bauer (1760-1826), pa Digitalium Monographia de John Lindley (1821)
Detalle de la flor

Hábitat

Ye una planta yerbácea viviega nativa de los Alpes anque distribuida pelos montes d'Europa onde crez n'altores de 400 a 2000 msnm en cantos de caminos, escamplaes de montes, en zones de roques o praderíes.

Descripción

Planta yerbácea qu'algama 40-100 cm d'altor con flores tubulares de color mariellu maciu que s'arrexunten en recímanos.

Propiedaes

  • Tien les mesmes propiedaes que Digitalis purpurea, anque contién más heterósidos cardenólidos de la serie A.

Taxonomía

Digitalis grandiflora describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition Digitalis non. 4, corr. 1768.[1]

Etimoloxía

Digitalis: nome xenéricu del llatín medieval digitalis = la "dixital o dedalera" (Digitalis purpurea L., Scrophulariaceae). Según Ambrosini (1666), “llámase Dixital porque les flores asonsañen la forma de l'alferga (esto ye, de la cubierta de los deos de les muyeres cuando cuesen)”.[2]

grandiflora: epítetu llatín que significa "con grandes flores".[3]

Sinonimia
  • Digitalis orientalis Mill., 1768
  • Digitalis ochroleuca Jacq., 1773
  • Digitalis milleri G.Don, 1838
  • Digitalis magniflora Mill., 1768
  • Digitalis flava Georgi, 1802
  • Digitalis ambigua var. obtusiloba Gren. & Godr., 1850
  • Digitalis ambigua var. acutiloba Gren. & Godr., 1850
  • Digitalis ambigua Murray, 1770
  • Digitalis media Roth, 1800[4][5]
Híbridos
  • Digitalis × fulva Lindl., 1821

(fórmula: Digitalis grandiflora Mill. × Digitalis purpurea L.).

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

  1. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos