Centaurus

Centaurus (el centauru), ye una estensa constelación que s'atopa al norte de Crux y nel estremu norte de la Vía Láctea. Arrodia la Cruz del Sur formando una de les más riques y formoses constelaciones del cielu.

El Centauru
Centaurus

Carta celeste de la constelación del Centauru na qu'apaecen les sos principales estrelles.
Nomenclatura
Nome
n'asturianu
El Centauru
Nome
en llatín
Centaurus
XenitivuCentauri
AbreviaturaCen
Descripción
Introducida porConocida dende l'Antigüedá
Superficie1060,4 graos cuadraos
2,571 % (posición 9)
Ascensión
reuta
Ente 11 h 5,35 m
y 15 h 3,19 m
DeclinaciónEnte -64,70° y -29,99°
VisibilidáCompleta:
Ente 90° S y 25° N
Parcial:
Ente 25° N y 59° N
Númberu
d'estrelles
281 (mv < 6,5)
Estrella
más brillante
Alfa Centauri (mv -0,28)
Oxetos
Messier
Nengunu
Oxetos NGC174
Oxetos
Caldwell
6
Lluvies
de meteoros
3 agües
  • Alfa Centáuridas
  • Omega Centáuridas
  • Theta Centáuridas
Constelaciones
colindantes
9 constelaciones
Meyor mes pa ver la constelación
Hora llocal: 21:00
MesMayu
[editar datos en Wikidata]

Mitoloxía

Zeus decidió llevar a Ixión, rei de Tesalia, a vivir ente los dioses pa superar la tortura mental que sufría por haber matáu al so suegru. Sicasí, lloñe de tar estimosu, Ixión trató de seducir a Hera. Zeus diose cuenta y formó una Hera fecha de nubes: Néfele. Ixión char con ella y nació Kentauros, un ser coles pates y el cuerpu d'un caballu y la cabeza, los brazos y el torso d'un humanu. Kentauros nició con unes yegües los Centauros. Esta raza nun respetaba les lleis d'hospitalidá, nin se regia poles regles de convivencia pacífica. Les úniques esceiciones fueron Folo y Quirón.

Quirón foi mentor de dellos héroes, cómo Áyax, Hércules, Aquiles, Jasón y Teseo. Quirón morrió finalmente por una de les fleches envelenaes cola Hidra de Lerna, polo que Zeus, nel honor de Quirón, poner ente les constelaciones.

Carauterístiques destacables

En Centaurus atópase Próxima Centauri, la estrella más cercana al Sol, asitiada a namái 4,22 años lluz de distancia. Ye una nana colorada de tipu espectral M5.5Ve que la so lluminosidá equival al 0,17% de la lluminosidá solar. Anque la so lluminosidá ye bien baxa, ye una estrella acandilante que sufre espectaculares aumentos de rellumu por cuenta de l'actividá magnética.[1]De magnitú aparente +11,05, nun ye visible a simple vista.En 2016 anuncióse'l decubrimiento d'un planeta en redol a Próxima Centauri; el planeta tien siquier 1,3 vegaes la masa terrestre y completa una órbita cada 11,2 díes.[2]

Alfa Centauri o Rigel Kentaurus, cuarta estrella más brillosa del cielu nocherniegu, ye una binaria cola que Próxima Centauri paez tar gravitacionalmente amestada. Les dos estrelles que formen Alfa Centauri son una estrella análoga solar y una nana naranxa, que'l so periodu orbital alredor del centru de mases común ye de d'unos 80 años. Próxima Centauri atopar a 13 000 ua (unidaes astronómiques) de la binaria.[3]

β Centauri, llamada Hadar o Agena, ye otra estrella na constelación de primer magnitú.Ye un sistema estelar triple formáu por trés estrelles blancu-azulaes.Sígen-y en rellumu Menkent (θ Centauri), xigante naranxa con un radiu 11 vegaes mayor que'l del Sol,[4] y γ Centauri, binaria con dos estrelles idéntiques de tipu espectral A1 clasificaes como subgigantes o xigantes.[5] La separación ente les dos estrelles de γ Centauri varia ente 8 y 67 ua mientres l'intre del so periodu orbital de 84,5 años.[6]

ε Centauri ye una caliente estrella azul de tipu espectral B1 y 23 900 K de temperatura superficial; ye una variable Beta Cephei con una variación de rellumu d'apenes 0,02 magnitúes.[7]Ello ye que munches de les estrelles brilloses de Centaurus son de tipu espectral B, yá que pertenecen a l'asociación estelar de Scorpius-Centaurus, l'asociación estelar OB más cercana al Sol. Ente elles, ζ Centauri y κ Centauri son sistemes binarios onde la componente principal ye una subgigante de tipu B2IV o B2.5IV.Dalgunes d'elles, como η Centauri, μ Centauri y ν Centauri, tán arrodiaes por un discu circunestelar rellacionáu cola rápida velocidá de rotación de la estrella (nel casu de η Centauri, igual o mayor de 310 km/s).[8]Otra manera, estrelles como ξ2 Centauri y ρ Centauri formen parte del llamáu Cinturón de Gould, [9] aniellu parcial d'estrelles qu'inclúi ensame d'estrelles masives y calientes de recién formación.

Centaurus contién delles estrelles variables interesantes.UY Centauri ye una variable semirregular y prototipu de les estrelles SC», estrelles bien fríes de carauterístiques entemedies ente les estrelles S y les estrelles de carbonu.a Centauri (V761 Centauri) ye una estrella estrella Bp químicamente peculiar que presenta una gran variación na bayura d'heliu, con dos hemisferios claramente estremaos, unu ricu n'heliu y otru probe nesti elementu.[10] Nesti sentíu, la Estrella de Przybylski (V816 Centauri) ye una estrella peculiar estrema, con llinies espectrales fuertes d'elementos lantánidos; ye una estrella pulsante[11] prototipu de les estrelles Ap d'oscilaciones rápides (roAp).Otru oxetu notable ye la Estrella de Krzeminski (V779 Centauri), sistema binariu eclipsante compuestu por una estrella de neutrones (Centaurus X-3) y una caliente xigante azul. La estrella de neutrones ye un pulsiar de rayos X con un periodu de 4,84 segundos.[12]

Cúmulu Omega Centauri. Creitos: ESO

Ente los cúmulos estelares esistentes na constelación sobresal Omega Centauri (NGC 5139). Esti cúmulu globular yá foi rexistráu por Ptolomeo, siendo redescubierto por Edmond Halley en 1677, quien lo identificó como oxeto non-estelar. Envalórase que contién unos diez millones d'estrelles y una masa total equivalente a cuatro millones de mases solares.[13]Ye, amás, el cúmulu globular más grande y brillante de la Vía Láctea, según el cúmulu globular más lluminosu de la nuesa galaxa, siendo la so lluminosidá más d'un millón de vegaes mayor que la del Sol.Centaurus cunta tamién con dos cúmulos abiertos: NGC 3766 o Cúmulu de la Perlla ye un cúmulu relativamente nuevu —tien una edá envalorada de 14,4 millones d'años— y atópase a 6300 años lluz de la Tierra; pela so parte, NGC 5460 ye un cúmulu pocu mestu distante 2300 años lluz.

Nesta constelación pueden reparase numberoses galaxes, ente les que destaca Centaurus A (NGC 5128), la quinta galaxa más brillosa del cielu y una de les radiogalaxies más cercanes a la Tierra.Nun esiste consensu tocantes a lo lloñe que ta: diverses fontes asitiar a una distancia entendida ente 11 y 15 millones d'años lluz. Nel so nucleu hai un furacu negru supermasivu qu'espulsa remexos masivos de materia qu'emiten ondes de radio por cuenta de radiación sincrotrón. Piénsase que nel pasáu Centaurus A fundióse con, siquier, una galaxa espiral.[14]

NGC 4945 ye una galaxa de carauterístiques similares a la Vía Láctea que puede reparase cerca de ζ Centauri. Forma parte del Cúmulu de Centauru, unu de los cúmulo de galaxes más cercanu al nuesu. Otra galaxa espiral, que dende'l nuesu puntu de vista apaez de frente, ye NGC 4622.

Estrelles principales

Imaxe de Próxima Centauri, la estrella más cercana al sistema solar, llograda col telescopiu espacial Hubble.
Comparanza del tamaños de α Centauri A, B, Próxima y el Sol (a la izquierda).
  • α Centauri (Rigel Kentaurus), estrella de magnitú -0,01, la cuarta más brillosa del cielu que s'atopa a solu 4,37 años lluz de la Tierra. Ye un sistema estelar triple que la so estrella secundaria pue ser resuelta con telescopios de mediana apertura. La tercera componente, Próxima Centauri, ye una nana colorada con un séptimu del diámetru solar a 4,2 años lluz del Sol, lo que la convierte na estrella más próxima a la Tierra dempués del Sol.
  • β Centauri (Hadar o Agena), segunda estrella más brillosa de la constelación con magnitú 0,61 y la décima más brillosa del cielu. Xigante azul a 390 años lluz de distancia, tien una compañera separada 1,3 segundos d'arcu. De la mesma, la estrella principal ye una binaria espectroscópica.
  • γ Centauri, estrella doble visual que les sos componentes son dos estrelles blanques d'igual rellumu. Pa la so resolución precisa un telescopiu de siquier 15 centímetros d'apertura.
  • δ Centauri, de magnitú 2,60 ye una estrella variable Gamma Cassiopeiae.
  • ε Centauri, estrella azul caliente de magnitú 2,29, ye una variable Beta Cephei con una variación d'apenes 0,02 magnitúes.
  • ζ Centauri, de magnitú 2,55 ye una estrella binaria espectroscópica.
  • η Centauri, estrella blancu-azulada Be con un discu circunestelar alredor. Ye tamién una variable Gamma Cassiopeiae.
  • θ Centauri (Menkent), con magnitú 2,06 ye la tercer estrella más brillosa de la constelación. A diferencia d'otres estrelles de la constelación que son blancu-azulaes, Menkent ye una xigante naranxa a 61 años lluz de la Tierra.
  • ι Centauri, estrella blanca de magnitú 2,75 a 59 años lluz del nuesu planeta. Al igual que Vega, tien un discu circunestelar al so alredor.
  • κ Centauri, estrella blancu-azulada con una tenue compañera de magnitú 11 a 3,9 segundos d'arcu.
  • λ Centauri, xigante blancu-azulada de magnitú 3,12.
  • μ Centauri, estrella blancu-azulada de magnitú 3,46 arrodiada por un discu circunestelar.
  • ν Centauri, estrella de magnitú 3,39 y variable Beta Cephei.
  • ξ2 Centauri, sistema estelar de magnitú 4,26 que la so estrella principal ye una estrella blancu-azulada.
  • ρ Centauri, estrella blancu-azulada de magnitú 3,96.
  • σ Centauri, de cuasi igual rellumu que l'anterior, ye tamién una estrella blancu-azulada.
  • τ Centauri, estrella blanca de la secuencia principal de magnitú 3,85.
  • ψ Centauri, binaria eclipsante de magnitú media 4,05.
  • C2 Centauri, estrella Am de magnitú 5,26.
  • j Centauri (HD 102776), estrella Be de magnitú 4,31.
  • 1 Centauri, estrella blancu-mariella de magnitú 4,23 y binaria espectroscópica.
  • 2 Centauri, xigante colorada y variable semirregular de magnitú media 4,19.
  • 3 Centauri, binaria que les sos componentes tán dixebraes 8 segundos d'arcu; la más brillosa ye una estrella químicamente peculiar.
  • R Centauri, variable Mira que'l so rellumu bazcuya ente magnitú 5,3 y 11,8 nun periodu de 546,2 díes.
  • T Centauri, variable semirregular al norte de la constelación que la so magnitú varia ente 5,90 y 9,0.
  • O Centauri, variable Mira de rellumu variable ente magnitú 7 y 14 con un periodu de 220,28 díes.
  • V Centauri, variable cefeida que la so magnitú bazcuya ente 6,40 y 7,20 nun ciclu de 5 díes y 11 hores.
  • RR Centauri, binaria de contautu y binaria eclipsante de magnitú 7,45.
  • SS Centauri, binaria eclipsante de magnitú 9,4.
  • SV Centauri, variable W Ursae Majoris compuesta por dos estrelles calientes de tipu B.
  • SZ Centauri, binaria eclipsante de magnitú 8,89 compuesta por dos estrelles blanques.
  • TT Centauri, variable Mira con un periodu de 462 díes.
  • UY Centauri, variable semirregular y prototipu de les estrelles SC.
  • XX Centauri, igualmente una cefeida que la so magnitú varia ente 7,30 y 8,31.
  • V636 Centauri, binaria eclipsante de magnitú máxima 8,70.
  • V761 Centauri (a Centauri), estrella blancu-azulada qu'exhibe una variabilidá estrema tocantes a la so bayura d'heliu.
  • V824 Centauri (HD 114365), estrella Ap y variable Alfa2 Canum Venaticorum.
Impresión artística del discu protoplanetario qu'arrodia a HD 113766 A.

Oxetos de cielu fondu

Nebulosa Boomerang, protonebulosa planetaria distante unos 5000 años lluz.

Cúmulos y nebuloses

  • NGC 3766, tamién conocíu como'l Cúmulu de la Perlla, ye un cúmulu abiertu descubiertu por Nicolas-Louis de Lacaille en 1752.
  • NGC 3918, nebulosa planetaria de magnitú 8,1. Tien una envoltura esterior aproximao esférica y atópase a unos 3000 años lluz de distancia.
  • NGC 5307, nebulosa planetaria más distante —unos 10 000 años lluz— de magnitú 11,2. Tien una estructura en molinete o espiral bien simétrica.
  • Omega Centauri (NGC 5139). AR: 13h 26m 48.0s Dec: -47°29'00" (Dómina 2000). Cúmulu globular visible al güeyu desnudu como un parche difusu, espectacular con telescopios pequeños y prismásticos. Orbita la Vía Láctea y ye unu de los cúmulos globulares más grandes y brillantes acomuñaos a la nuesa galaxa. Contién dellos millones d'estrelles de población II con una edá de 12 millones d'años.
  • IC 2944 ye un cúmulu abiertu con una nebulosa d'emisión acomuñada.
  • Nebulosa Boomerang, protonebulosa planetaria que la so temperatura de 1 K convertir nel oxetu conocíu más fríu del universu.
  • Bien próximu a Alfa Centauri ta RCW 86, restu de la supernova SN 185.

Galaxes

Imaxe de NGC 4622 llograda col telescopiu espacial Hubble
  • NGC 4603, galaxa espiral a 107 millones d'años lluz que forma parte del Cúmulu de Centauru.
  • NGC 4622, galaxa espiral non barrada vista de frente. Tien una estructura d'aníu bien prominente y atópase a 111 millones d'años lluz de distancia.
  • NGC 4650A, galaxa anular polar de magnitú 13,9.
  • NGC 4696, galaxa elíptica y el miembru más brillosu del Cúmulu de Centauru. Asitiar a 116 millones d'años lluz de la Tierra.
  • NGC 4945. Descubierta por James Dunlop en 1826, ye una de les galaxes más brilloses del grupu Centaurus A/M83. Atopar a 11,7 millones d'años lluz de distancia.
  • Centaurus A (NGC 5128). AR: 13h 25m 30.0s Dec: -43°01'00" (Dómina 2000). Galaxa lenticular distante 14 millones d'años lluz aproximao. Ye una de les radiogalaxies más cercanes a la Tierra, polo que la so nucleu galácticu activu foi llargamente estudiáu por astrónomos profesionales. Ye, con magnitú 6,9, la quinta galaxa más brillosa del cielu.[15]
  • NGC 5253. AR: 13h 39m 54.0s Dec: -31°39'00" (Dómina 2000). Galaxa irregular afayada por John Frederick William Herschel el 15 de marzu 1787. Forma parte del subgrupu M83 dientro del grupu Centaurus A/M83.
  • NGC 5408. Galaxa irregular a 15,7 millones d'años lluz.

Referencies en testu

Referencies xenerales

Enllaces esternos