Balsareny

conceyu de la provincia de Barcelona
03-05-2021 16:32

Balsareny ye un conceyu asitiáu na comarca del Bages y na provincia de Barcelona (España). Llenda al norte col conceyu de Navás, al este con Gayá, al sur con Sallent y al oeste con Castellnou de Bages. El censu del 1 de xineru de 2008 cuntaba con 3.505 habitantes. Hasta mediaos del sieglu XIX denominábase Valsareny.[3]

Balsareny
Q11919933 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Bages
Tipu d'entidáconceyu de Cataluña
Alcaldesa de Balsareny (es) TraducirGlòria Casaldàliga Riera (en) Traducir
Nome oficialBalsareny (ca)[1]
Códigu postal08660
Xeografía
Coordenaes41°51′57″N 1°52′37″E / 41.865833333333°N 1.8769444444444°E / 41.865833333333; 1.8769444444444
Balsareny alcuéntrase n'España
Balsareny
Balsareny
Balsareny (España)
Superficie36.9 km²
Altitú327 m[2]
Llenda conCastellnou de Bages, Gaià, Navàs y Sallent
Demografía
Población3307 hab. (2023)
- 1562 homes (2019)

- 1597 muyeres (2019)
Porcentaxe100% de Bages
0.06% de provincia de Barcelona
0.04% de Cataluña
0.01% de España
Densidá89,62 hab/km²
Viviendes36 (2000)
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
balsareny.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Historia

Los restos más antiguos de Balsareny daten de hai 4000 años, esto ye, del 2000 e.C.

  • Nel añu 951 Balsareny apaez en documentos carolínxos sol nome de Balceringia. Tamién tán documentaes nel sieglu X les primeres ilesies del conceyu.
  • Nel sieglu XIX, la población soportó l'asediu del sanguinariu militar carlista francés Charles d'Espagnac (Carlos d'España).
  • Nesti conceyu nació'l 16 de febreru de 1928 el relixosu Pedro Casaldáliga.

Fiestes populares

  • Festa dels Traginers. (Fiesta los arrieros). Declarada fiesta d'interés Turísticu en 1970.
  • Fiesta de San Marcos.

Edificios históricos y monumentos

  • El Castiellu de Balsareny: Asitiáu na parte más alta del Conceyu, destaca peles sos llinia reutes y la so forma pentagonal. Ta documentada la so esistencia dende l'añu 900. Los sos primeros señores foron, dablemente, l'Obispu de Vic, Guillermo de Balsareny, y Ramón de Peguera. Anguaño'l castiellu ye propiedá de los marqueses d'Alós.
  • Fortín carlista: Conocíu coloquialmente como "el castell dels moros (el castiellu de los moros)" pola so rellación cola conquista islámica de la rexón.

Referencies

Enllaces esternos