Alcubierre
Ferramientes
Xeneral
Imprentar/esportar
N'otros proyeutos
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'Aragón | ||||
Alcalde d'Alcubierre | Álvaro Isidro Amador Lacambra | ||||
Nome oficial | Alcubierre (es)[1] | ||||
Nome llocal | Alcubierre (es) | ||||
Códigu postal | 22251 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°48′30″N 0°27′06″W / 41.808333333333°N 0.45166666666667°O / 41.808333333333; -0.45166666666667 | ||||
Superficie | 115.29 km² | ||||
Altitú | 466 m | ||||
Llenda con | Grañén, Lanaja, Poleñino, Robres, Monegrillo, Farlete, Perdiguera y Leciñena | ||||
Demografía | |||||
Población | 412 hab. (2023) - 196 homes (2019) - 164 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 0.18% de provincia d'Uesca 0% de Aragón 0% de España | ||||
Densidá | 3,57 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
alcubierre.es | |||||
![]() |
Alcubierre ye un conceyu d'España na provincia d'Uesca, Comunidá Autónoma d'Aragón y comarca de los Monegros. Tien un área de 115,29 km² con una población de 437 habitantes (INE 2005) y una densidá de 3,81 hab/km².3
Alcubierre ye un topónimu íberu que significa "llombes o llombes separaes".[2]
L'emperador Carlos I tuvo en trés causes en Alcubierre: 21 de xunetu de 1528 (L'Emperador come en Alcubierre),[3] 30 d'avientu de 1533 (L'Emperador duerme en Alcubierre)[4] y 19 de payares de 1537 (L'Emperador de camín a Zaragoza).[4]
Llocalidá natal del teólogu Juan de Ester, que llogró sonadía nel postreru terciu del sieglu XVI. Graduáu na Universidá d'Uesca, foi colexal del Mayor ya Imperial de Santiago onde ingresó en 1583.[5]
Llocalidá natal de Fray Domingo Lizano Casanueva, qu'emprestó servicios a la Orde de Malta y foi prior de Jatiel (Teruel) a mediaos del sieglu XVII.[6]
Francisco Espoz y Mina fusiló en Alcubierre por traidor al guerrilleru José Tris "El Malcarau", el 23 d'abril de 1812, dempués de que l'exércitu francés tuviera a puntu de prinda-y en Robres.[7] N'otru episodiu de la Guerra d'Independencia prinda un convói del xeneral París el 8 de xunetu de 1813.[8]
Llocalidá natal de Mariano Gavín Suñen, el bandíu Cucaracha (1838-1875).
George Orwell (1903-1950), escritor y periodista británicu, combatió na Sierra de Alcubierre en xineru y febreru de 1937.[9] De les sos vivencies na guerra civil española y en Alcubierre fala nel so llibru Homenaxe a Cataluña. Na actualidá, hai una ruta turística llamada Orwell con búnkeres y trincheres.[10]
En 1857, Alcubierre cuntaba con 1 441 habitantes.[11]A principios del sieglu XX, la población aumentara hasta los 1 569 habitantes en 1900, pero a partir d'esa fecha repara un descensu demográficu bien pronunciáu, hasta los 401 habitantes de 2014.[12]
Gráfica d'evolución demográfica d'Alcubierre ente 1900 y 2014 |
![]() |
Población de fechu (1900-1991) según los censos de población del INE. Población de derechu (2001 d'equí p'arriba) según el padrón municipal del INE. |
El 26 de xunetu celebren les fiestes patronales n'honor de Santa Ana.
L'últimu sábadu d'abril celebra la romería a la ermita de San Caprasio.[13]
El tercer miércoles de cuaresma celebra la tradicional fiesta de La vieya folgona, que data de finales del sieglu XVII o empiezos del XVIII.[14]
Dende 2007 tien llugar cada branu un festival d'axedrez de dos díes que consta d'un tornéu de semirrápidas y de una exhibición de partíes simultánees al cargu de un xugador de sonadía internacional. Los campeones del mundu Anatoly Karpov, Veselin Topalov y Boris Spassky fueron los invitaos d'honor de los trés primeres ediciones del festival, ente que la china Yifan Hou protagonizó la de 2016.
Añu | Fecha | Convidáu | Simultánees |
---|---|---|---|
2007 | [[Anatoli Kárpov|Anatoly Kárpov]] (Rusia)Campeón mundial | +16 =1 -0. Tables: Pablo Maza. | |
2008 | [[Veselin Topalov]] (Bulgaria)Campeón mundial | +22 =2 -0 Tables: Daniel Moreno y David Vallés | |
2009 | [[Borís Spaski|Boris Spassky]] (Francia)Campeón mundial | +14 =2 -0 Tables: Pablo Maza y Mateo Uldemolins | |
2010 | 31 de xunetu 1 d'agostu |Francisco Vallejo(España)Campeón mundial sub-18 | +17 =0 -0 | |
2011 | [[Ljubomir Ljubojević]] (Serbia)Gran Maestru |+15 =1 -0Tables: Jorge González Gambau | ||
2012 | [[Jan Timman]] (Holanda)Subcampeón mundial | +13 =5 -0 Tables: Pedro Ginés Abá, Pedro Antonio Ginés Esteo, María Eizaguerri, José Antonio Viñuales, Ramiro Zambrano | |
2013 | [[Miguel Illescas|Miguel Illescas (España)]]Campeón d'España (8 ocasiones) | +15 =1 -0 Tables: Alfonso Javierre | |
2014 | [[Nigel Short]] (Gran Bretaña)Subcampeón mundial | +19 =1 -0 Tables: Pedro Antonio Ginés Esteo | |
2015 | [[Ruslán Ponomariov]] (Ucraína)Campeón mundial | +18 =0 -0 | |
2016 | [[Hou Yifan|Yifan Hou]] (China)Campeona mundial | +17 =1 -0 Tables: Javier Solano |
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | José María Ferrando Gella[16] | UCD | |
1983-1987 | José Manuel Suñén Mené | PSOE | |
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | Álvaro Isidro Amador Lacambra[17] | ||
2003-2007 | |||
2007-2011 | |||
2011-2015 | |||
2015-2019 |
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PSOE | 7 | 4 | 4 | 4 | ||||
PAR | 3 | 3 | 3 | |||||
Total | 7 | 7 | 7 | 7 |