Sierras exteriors pirenencas
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
As sierras exteriors pirenencas[1][2] u sierras (pre)pirenencas exteriors[3] son una linia de relieus monterizos adintro d'o sistema montanyoso d'o Pireneu alto u baixo paralelas a l'eixe central d'a cordelera, que contienen normalment altarias que no pasan t'alto d'os 2000 metros d'altitut,[1] y que constituirían a primer barrera montanyosa d'o que se conoix como Prepireneu en sentiu cheografico.[1]
Lo cabo meridional d'as sierras exteriors pirenencas corresponde cheolochicament a lo cabalgamiento frontal sudpirenenco, que ha permeso lo movimiento enta o sud d'a napa de Gavarnia sobre la cuenca d'Ebro. Entre Ribagorza y l'Alto Urchel la napa de Montsec se superposa sobre l'antedita napa.[4] En l'amplo sinclinal d'a lamina cabalgant de Montsec, a lo sud d'a lamina cabalgant de Boixols-Turbón se formó la part oriental d'a cuenca de Tremp-Graus.[5]
En chunto con as ditas sierras interiors, que se troba más en norte, trestallan a depresión meya intrapirenenca (anque ista no ye evident en buena cosa d'a cordelera). Igual como as sierras interiors, as exteriors pueden estar atravesadas transversalment por ríos que, tot erosionando-las, han esgarrapau vals fluvials a traviés d'ellas y s'han feito paso ta os Semontanos. En Aragón a mayoría d'istos ríos rematan como afluents por a man ezquierda d'Ebro.
Lista de sierras exteriors
Son sierras exteriors pirenencas ordenadas dende la cuenca de Graus-Tremp dica la cuenca de Pamplona:
- Sierra Mitjana.[6]
- Sierra d'Aubenç.[6]
- Sierra de la Conca.[6]
- Sierra de Comiols.[6]
- Sierra d'el Montsec.[6][7]
- Sierra de Santa Quiteria.
- Sierra de Chiribeta.
- Sierra de Sant Mamet.[6]
- Sierra de Montclús.[6]
- Sierra de Mont-roig.[6]
- Sierra Carbonera.[6]
- Sierra d'el Convent.[6]
- Sierra d'Os.[6]
- Sierra de Gomiols.[6]
- Sierra Larga.[6]
- Sierra de Blancafort.[6]
- Sierra de Perpella.
- Sierra de la Móra.[6]
- Sierra de Sant Miquel.[6]
- Sierra de Savinós.[6][7][8]
- Sierra de la Volteria.[6]
- Sierra de Barbucera.[7]
- Sierra de Bardella.[7]
- Sierra de Sant Salvador.[6][7]
- Sierra d'el Castell de Llaguarres.[6]
- Sierra de la Carrodilla.[6][8]
- Sierra de Sant Quílez.
- Sierra de Santa Bárbara.[6]
- Sierra de Lacunarda.[7][9]
- Sierra de Rufas.[7]
- Sierra de Torón.[6]
- Sierra de Pano.
- Sierra de Partara u de Bruello.[6]
- Sierra de Crapamonte.[6]
- Sierra d'o Elsón.[6]
- Sierra Lata.
- Sierra de Salinas.[6]
- Sierra de Balcetz.[6][8]
- Sierra de Gabardiella.[6][8]
- Sierra de l'Aguila.[6][8]
- Sierra de Sevil.[6]
- Sierra d'Arangol.[6]
- Sierra de Guara.[6][8]
- Sierra de Gratal.[6][8]
- Sierra Caballera.[6][8]
- Sierra de Lobarre.[6][8]
- Sierra de Santo Domingo.[6]
- Sierra de Salinas.[6]
Referencias
Bibliografía
- (es) Ánchel Belmonte Ribas: Guía Geológica del Pirineo, Editorial Pirineo.
- (es) Alfonso Meléndez Hevia, Fernando Meléndez Hevia: Geología. Editorial Paraninfo, 1985.
- (es) Joaquín Mulas Sánchez, María José Morillo-Velarde Geologia: COU. Editorial Santillana, 1983.
Se veiga tamién
- Pireneu.
- Depresión d'Ebro.
- Napa tectonica.
- Napa de Gavarnia.
- Napa de Montsec.
- Cabalgamiento frontal sudpirenenco (CFSP).
Sierras exteriors pirenencas | ||
---|---|---|
|