Pagina principala
|
Vos in vedrinaLa cusina lombarda la gh'ha dent di cusin di provinc divers per la soeu stòria e territori, cont prodott gastronomegh tipegh de la produzion agricola de la region. Ona ròbba comuna la se ved intra i piatt che riven di prodott agricoi disponibel in funzion di sò risors naturai: i acqu di lagh e fiumm (e donca el pess d'acqua dolza), i pascoi (cont i prodott che riven dal lacc, la carna de boeu e de porscell), el ris e 'l formenton.Sora i maner de preparà e de cusina quest aliment chì, gh'hann avuu tanta influenza i dominazion che in del cors di secoi a gh'hinn staa in Lombardia: di celt ai roman, fin ai austriegh, spagnoeu e franzes. A l'è propri per questa reson chì, che i savorii polpett de carna coeusuda che i milanes ciamen "mondeghili", ciappen el nòmm di polpett catalan, che in quella lengua se ciamen apont mandonguilles. La cusina lombarda a l'è caratterizzada di lungh cottur, di less ('me la cassoeula), di stuvaa, di intingoi (faa per compagnass cont la polenta), dal ris e di past repien, dal butter e dal lard. A hinn specialitaa tipegh de la Lombardia: la busecca cusinada succia putost che in broeud, la luganega, la polenta oncia (ai formai e al butter), el tocch. A gh'hinn anca dolz e bibit tipegh de cert pòst, 'me i nosciolitt e 'l vespetrò (d'origen savoiarda) de Canz; oltra che i varï tipp locai de fritol, che ciappen nòmm divers (cutiscia, cutizza, miascia, paradèll, tortèll, o alter) in baa ai ingredient e a la manera de preparai. On alter piatt famos de la Valtelina a hinn i pizzoccher. (Va inanz) Te 'l savevet che ...La Madonina (AFI: [maˌduˈniːna], Dom de Milan. ) a l'è una statua in ram dor che la representa l'assunzion de Maria fada de l'Isep Peregh e che del 1774 l'è in su la gulia magior delCont el temp l'è deventada un simbol de tuta la cità e l'ha superad anca el so roeull religios, tant che fras compagne de "sota la Madonina" inn doperade per parlà de quell che capita a Milan. Volta 416 cm, la gh'ha 'n alabarda che l'è, in verità, un para-fulmin. In del secol XVIII el Dom el gh'haveva minga i sò gulie e, per volè de l'Isep Pozzbonell, el 26 de luj del 1765 el capitol de la Fabrega del Dom el scerniss de fà su la gulia magior, in su proget del Franzesch Cros. 'Me de ideja che la gh'era del Quatercent, se scerniss de meter su una statua de l'Assonta che la bracia su la cità, 'me a benedìlla: a l'è scernuda l'oeuvera de l'Isep Peregh, i che modellit de terracota inn guarnad in del Musee del Dom, alev de l'Elia Vissenz Buzz, l'è fada su in legn inscì de havégh un calch che poeu l'oreves Isep Bin l'ha podud doperà per fàlla, cont un'anema in ferr e cont el foeura fad de ram dor. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes. Un proverbi a cas"Amor de fradei, amor de cortei" | Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverFiction Cossa se po fà?
|