Pagina principala
|
Vos in vedrinaLa bataja de Sgiornigh o di Sass Gross (italian: Battaglia di Giornico o dei Sassi Grossi; todesch: Schlacht bei Giornico) l'è stada combattuda el 28 de dicember del 1478 tra l'esercit milanes e quell di svizzer in del territori de Polesg e Boeuid, in Canton Tesin. La vittoria di Svizzer l'ha segnaa la fin di guerr per el domini de la Leventina. La bataja la gh'ha de vess colocada in del contest di guerr tra el Ducaa de Milan e i Canton svizzer per el domini de la vall del Tesin e de l'Ossola, oltra che in di gioeugh de egemonia in tra i statt italian. In tra el 1440 e 'l 1466 i svizzer del Canton Uri eren riessii a conquistà, pu o manch pacificament, tutta la Leventina, minga delonsg de la città-castell de Belinzona. Anzi, in del 1466 el duca Galeazz Maria Sforza el gh'aveva promettuu el possess de la vall ai Uran. Ma poeu dopo el duca el s'è refudaa de vess de parolla. 'Sto tradiment, insemma al sostegn che Milan el gh'aveva daa a Carlo el Temerari – che 'l combatteva contra i Svizzer in Borgogna – l'ha faa cress i tension intra i duu Stat. De sora maross, el papa Sist VI e 'l re de Napoli Ferdinand II voreven indebolì el podè de Milan in Italia – al temp Roma e Napoli eren dree a combatt contra Milan e Fiorenza – hann cercaa de mett i Svizzer anmò pussee in sul pè de guerra; tant l'è vera che in del 1477 el papa el gh'ha ciamaa ai Svizzer de vegnì giò in Italia "per salvà la Gesa", e 'l gh'ha anca mandaa su on banderon con su San Peder. Deggià che 'l pareva che i svizzer se voreven minga moeuv, el papa el gh'ha anca promiss el tesor ducal de Pavia. Te 'l savevet che ...La malnutrizzion l'è on stat de mancà de nutriment adeguad per on organism. A gh'è du tip de malnutrizzion: la nutrizzion insuficienta e la nutrizzion ecessiva. La malnutrizzion l'è on problema seri, sia a nivell mondial che local. A gh'è di fator che contribuissen a la malnutrizzion, sia a nivell individual che a social. Al nivell de la persona, ona dieta mia adeguada, on calà de access a di nutriment adeguad, e on mancà de cognossenza in su la nutrizzion poden menà a la malnutrizzion. A nivell colletiv, la povertà, la guerra, la mancanza de infrastruture adeguade per la distribuzion del mangià e la discriminazzion poden havégh el so pes. La prevenzion e el tratament de la malnutrizzion inn important per la salut de la popolazion. La se po prevegnì con l'informazzion e cont el dà del mangià per quei che poden havéghel no, el trattament de la malnutrizzion inveci l'è different a seconda del tipo de malnutrizzion, e 'l pò havégh denter el doperà de integrator nutrizzional o, per quei cont una salut assee compromessa, l'access al servizzi sanitari. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot Un proverbi a cas"Scarliga merluss che l'è minga el to uss" | Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverEvoluzzion Cossa se po fà?
|