Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 136 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Statua del Buddha Gautama in stil greco-buddhista.

El buddhesim l’è una religion indo-ariana basada in sui insegnament del Gautama Siddharta, el Buddha storegh, un filosef e santom indian de orisgen nobila che l’è vivud intra el 563 e el 483 de prima de l’era comuna. El concet de religion in quei tradizzion chì de l’India el se slontana un zich de quei abrameghe che riven su de l’Orient de Mez – come l’Islam, el sgiudaesim e el cristianesim – in del fat che oltra a vesser di religion con di precet, inn anca considerade di filosofie, dei insegnament, di stii de vita, di verità e lesg universai e – una quaj vœulta – di dové personai de l’individov. Per reconossej, a se dœuvra despess el termen orisginal dharma, una parolla sanscrita doperada in di tradizzion indo-ariane per esprimer propri tucc quii concet chì insema. El buddhesim l’è donca anca ciamad buddhadharma, o bauddhadharma in de una forma forsi pussee conservativa.

Nassud in India come un moviment religios e cultural inradisad in la tradizzion vedega, el buddhesim in di secoi de lì adree el s’è pœu slargad fœura in per tut l’Orient Estrem, e al dì d’incœu l’ha scomenzad a spantegàss anca in Ozzident apœus che i armade comuniste del Mao Zedong hann tacad e invadud el Tibet, e donca forzad i careghe pussee volte de la Gesa Tibetana a reparà in dei oltre part del mond per restà viv.

Al dì d’incœu, el buddhesim el gh’ha pussee de 520 million de fedei in tut el mond.

Un buddha (sanscret: बुद्ध) l’è un vesser senzient che l’ha elevad la sova natura ontologega e che l’è stad bon de passà dedesora de l’esistenza material, anca se l’è an’mò in vita. A la letera, la parolla “buddha” medema la signifega “lu che el s’è dessedad” e donca la denota minga per forza un dia – i dia gh’hann de fat nomà un rœul secondari in del buddhesim – e l’è nò un nom de una persona, ma un titol dovrad per segnà quella sorta chì de creadura inscì spiritualment vanzada e inluminada.

(Va innanz)

A l' savivet qe ...

El Gaspar Vimercaa (1410 circa - Milan, 4 de settember 1468) a l'è staa 'n condottiee e politegh milanes.

Member de l'antiga familia di capitani di Vimercaa, l'è andaa in servizzi per el Ducaa de Milan finna de giovin e in di ultim guerr del Filipp Maria Vescont el guadagna 'me offizial la fiducia incondizionada del Franzesch Sforza. A la proclamazion de la Republega Ambrosiana, che la catta foeura el Sforza 'me sò condottiee, a l'è mandaa in la Bassa bergamasca e 'l se prodiga in la difesa de Carevasg, indova che 'l se destingh per la soa bravura in la tecnega de l'artilieria, indova che 'l riess a bloccà - in del 1448 - e a destrugà i difes del Marches de Mantoa.

L'è elegiuu in tra i 24 defensor de la libertà de la Republega, el s'è mostraa finna de subit in tra i fautor de la nomena del Franzesch Sforza 'me Duca de Milan. In del 1450 a l'è in tra i organizzator de la Rivoeulta de Milan che, grazia a la pagura de avègh de sottamettès a la Republega de Venezia per soraviv, la permett de dervì i trattativ per fà tornà el Ducaa, guidaa del Sforza.

In del renoeuvaa Ducaa a l'è faa consiliee del Duca e l'è creaa cont de Valenza. Restaa per ona desinna d'agn a Milan, a l'è ciamaa del Sforza a guidà i trupp milanes in la guerra contra Genoa, che 'l riess a ciappà el 19 de april 1464, a l'è nomenaa governator de la Città, menter 'l tacca la fortezza del Castellett, che la se rend dopo de pussee d'on mes, cont on gran us de l'artilieria.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?