Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 112 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Ritrait del Jann Galeaz

Ol Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan.

Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader.

Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

La Madonina

La Madonina (AFI: [maˌduˈniːna], ) a l'è una statua in ram dor che la representa l'assunzion de Maria fada de l'Isep Peregh e che del 1774 l'è in su la gulia magior del Dom de Milan.

Cont el temp l'è deventada un simbol de tuta la cità e l'ha superad anca el so roeull religios, tant che fras compagne de "sota la Madonina" inn doperade per parlà de quell che capita a Milan.

Volta 416 cm, la gh'ha 'n alabarda che l'è, in verità, un para-fulmin.

In del secol XVIII el Dom el gh'haveva minga i sò gulie e, per volè de l'Isep Pozzbonell, el 26 de luj del 1765 el capitol de la Fabrega del Dom el scerniss de fà su la gulia magior, in su proget del Franzesch Cros. 'Me de ideja che la gh'era del Quatercent, se scerniss de meter su una statua de l'Assonta che la bracia su la cità, 'me a benedìlla: a l'è scernuda l'oeuvera de l'Isep Peregh, i che modellit de terracota inn guarnad in del Musee del Dom, alev de l'Elia Vissenz Buzz, l'è fada su in legn inscì de havégh un calch che poeu l'oreves Isep Bin l'ha podud doperà per fàlla, cont un'anema in ferr e cont el foeura fad de ram dor.

(Va inanz)

In di olter lengov

Un proverbi a cas

"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Fiction

Cossa se po fà?